Un passeig per la història de Girona

La ciutat històrica de Girona permet resseguir més de 2.000 anys d'història a partir dels seus monuments de manera flagrant. Des de l’època romana fins a l’actualitat, la capital gironina ofereix un enriquidor viatge en el temps que no deixa a ningú indiferent.

 

Muralla

La ciutat es va fundar com un petit poblat ibèric l'any 79 aC abans de despertar l'interès dels romans, que van construir aquí una ciutadella i la van batejar amb el nom de "Gerunda". La ciutat va ser un lloc particularment estratègic per als romans, sent una parada important al llarg de la Via Augusta, ruta que uneix Cadis (Espanya) i Roma (Itàlia), fet que va condicionar la construcció de la seva primera muralla. Els que tinguin un interès especial per la història de la ciutat han de dirigir-se al carrer de la Força, situat dins del nucli antic i que en realitat segueix una secció de la Via Augusta original.

A mesura que van passar els segles, també ho van fer les inevitables batalles pel control d'aquesta ciutat en creixement. Girona va passar a mans dels visigots, abans de ser governada pels àrabs i després per Carlemany. El 785, els gironins es van lliurar a Carlemany, el qual va crear el comtat de Girona, fet que va convertir la regió en un dels principals districtes de Catalunya. La ciutat va seguir creixent, millorant la seva infraestructura general i ampliant els seus límits, i per tant la seva muralla. L'ampliació del recinte emmurallat romà en l'època medieval, permet passejar avui dia pel camí de ronda dels murs i recórrer els trams de muralla carolíngia (s. IX) més extensos d'Europa. El pas per la muralla permet accedir a diferents torres construïdes al llarg de la història, des dels quals es contemplen unes vistes privilegiades de la Ciutat. És un dels itineraris més visitats pels turistes a la ciutat de Girona.

 

La Catedral

El 29 d'abril de 1312 es va col·locar la primera pedra de la que seria la catedral amb la nau més gran d'Europa. Aquesta s'alçà sobre la vella església romànica, de la qual només resta en peu una part de l'anomenada torre de Carlemany i el claustre. L'obra no va ser acabada fins el segle XVIII, produint una combinació d'estils, des del romànic auster fins al carregat barroc.

 

El Call

Durant el segle XII, la comunitat jueva resident va començar a establir-se com una part important de la població de Girona, amb les seves escoles i edificis religiosos molt venerats a tot Europa. No obstant això, la prominència dels jueus va arribar a un final bastant tràgic en l'última dècada del segle XV, quan els reis catòlics van expulsar per la força a totes les famílies jueves de tot Catalunya. Avui dia, el gueto jueu (anomenat "El Call") s'ha convertit en una de les principals atraccions de la ciutat, juntament amb Montjuïc (Muntanya dels Jueus), on es trobava un gran cementiri.

 

Els Banys àrabs

Un dels llocs del mapa arquitectònic i patrimonial de la ciutat de Girona que acaparen més cues de visitants i turistes són, sens dubte, els Banys Àrabs. Un edifici que d'àrab no en té res, més enllà de la influència estilística, i que és considerat un testimoni excepcional del costum del passat quotidià de la ciutat medieval construït durant el segle XII.

 

Regiment d'Ultonia

Més de 20 setges diferents van seguir atacant la ciutat al llarg dels anys següents, sent conquistada un total de set vegades més i sovint convertint-se en un objectiu per als francesos. Una batalla particularment notable va tenir lloc a la primavera de 1809, quan més de 30.000 soldats de Napoleó van marxar sobre la ciutat i van prendre el control. No va ser fàcil per les tropes napoleòniques, ja que no només lluitaven contra la població local, si no també contra el Règim d'Infanteria Ultonia, una unitat militar formada per immigrants irlandesos que van defensar la ciutat ferotgement.

La fam i l'epidèmia de pesta negre que patia la ciutat va ajudar al fet que la dominació francesa durés poc més de tres anys. Un cop es va obtenir la independència, la ciutat va elaborar ambiciosos plans d'expansió, eliminant les longituds de les seves muralles fortificades que l'envoltaven a la fi del segle XIX per poder definir noves fronteres.

 

 

 

 

 

 

>